dilluns, 18 d’abril del 2011

Opinió: La delinqüent tolerància dels paradisos fiscals

Els diners, com l'energia, ni es crea ni es destrueix, només canvia de butxaca. Actualment els bancs d'aquí es queixen que no en tenen prous. Els governs retallen despeses perquè hi ha una manca generalitzada de diners i de crèdit. Però, on són els diners?

Del total dels diners que hi ha al món, uns 500 bilions d'euros, una tercera part (150 bilions) es troben als paradisos fiscals, en els seus bancs, on es refugien tota mena de fortunes que han fugit dels nostres països, on cal pagar bastants impostos (del 30 al 60 %).

En aquells països petites, anomenats paradisos fiscals, no cal pagar cap impost i els seus titulars estan protegits per un ferri secret bancari. Allí fan niu els diners dels nostres més famosos cantants, artistes i esportistes, millonaris tots ells que no volen (la majoria) pagar impostos.

Mentrestant, els nostres governs no fan res, o ben poca cosa, per evitar aquests frau i evasió fiscals. Allí també arriba tot el diner negre de l'economia submergida i de l'economia il·legal que corre pel món. Els capitalistes de tots els tamanys fugen allí, i ens deixen les despeses i els deutes, en un gest de profunda insolidaritat i d'acció delictiva, però els governs semblen ser còmplices per la seva tolerància i la seva acceptació, de forma que una tercera part de la riquesa marxi de la nostra economia i passi a engrossir els diners apàtrides, pirates, que després manipulen la política a través del "mercats financers" i les "borses".

Escrit per Víctor Montañés Borràs, membre de l'Assemblea Ciutadana de Ponent "Que la crisi la paguin els rics"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada