Sembla que als governants, ja siguin locals, autonòmics, estatals o europeus, se'ls hagin exhaurit la vena de les idees per combatre l'atur. Clar, en un moment en què sembla que falten els diners, per combatre'l, com per tantes altres necessitats, es necessita molts diners.
No obstant, cap governant vol apretar al ciutadà amb nous impostos. Ja prou paguen. Clar que calen nous impostos, però no per a tothom, sinó per aquell 20 % de la societat que gaudeix de més del 80 % de la riquesa del país. A aquesta cinquena part de la població no se'ls ha posat els impostos que els faci aprimar de les seves abultades butxaques.
Això voldria dir que el governant vol redistribuir la riquesa, reequilibrant el que el mercat, cegament, ha desequilibrat al màxim. És ben evident que qui posseeix les propietats i la teconologia per fer molts diners, siguin els que paguin més impostos. Només cal pensar en aquella persona que té la sort de trobar-se una mina d'or: no seria just que només ell s'aprofités del tresor, i la resta de la gent no tingués cap benefici.
I per si els manquen idees, aquí en deixo una i de gran calat econòmic: el mercat de divises, compra i venda de monedes per especular, arriba, a Espanya, a un volum de negoci superior als 6 billons d'euros a l'any (milions de milions d'euros). Si paguessin tan sols un 1 % sobre el volum comprat o venut, obtindria l'estat 60.000 milions d'euros a l'any, més que suficient per donar feina a tots els parats, i d'un cop reduirïem l'atur i ens gaudiriem del treball de 4,5 milions de persones en tantes i tantes tasques útils, que avui no es fan perquè la societat no les pot pagar.
Escrit per Víctor Montañés Borràs, membre de l'Assemblea Ciutadana de Ponent "Que la crisi la paguin els rics"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada