Un pessebre al carrer major de Lleida denuncia les retallades socials i laborals

L'Assemblea Ciutadana de Ponent "Que la crisi la paguin els rics" ha organtizat una representació simbòlica del "pessebre de la crisi i les retallades socials" aquest divendres a la Plaça Paeria de Lleida. Durant la representació s'han cantat nadales (les podeu llegir a continuació) que denunciaven que, sota el pretext de la crisi, s'estigui desmantellant el nostre sistema de drets socials i laborals, amb agressions com la reforma laboral o la reforma del sistema de pensions. També s'ha repartit xocolata desfeta i un miler d'exemplars del manifest de denúncia (a continuació).

A través d'aquesta acció s'ha denunciat i sensibilitzat en relació la situació en que es troba la majoria de treballadors en aquest context de crisi econòmica i de retallades en els drets socials i laborals impulsades per la classe política. Com indica el manifest de la representació, Josep i Maria es troben en una situació complicada; a l'atur, desnonats i amb els seus drets socials amenaçats, preveuen un futur injust pel seu fill. "Avui som nosaltres els que ens troben així, demà potser t'hi trobaràs tu", afirmen.

Manifest de l'acció:

Avui, Josep i Maria podries ser tu!!!

Bona nit bona gent de Lleida. Soc Josep, fuster de professió. Jo treballava en la construcció i em guanyava bé la vida, però degut a la crisi, la meva empresa m’ha acomiadat i ara estic a l’atur. La meva dona, la Maria, treballava de caixera en una gran superfície i també a ella l’han acomiadat.

En els anys de bonança econòmica vam decidir ajuntar-nos i demanar un préstec per comprar-nos un pis. No teníem diners per comprar-lo, els preus eren altíssims! Així que només podíem acudir als banquers amb l’esperança que ens ajudessin. I tant si ens el van donar el crèdit! Però ara, no podem pagar les lletres de la hipoteca i, amb l’empara de la llei, ens han desnonat i ara vivim al carrer. El banc s’ha quedat el nostre pis, i això encara no és tot perquè com sabeu, degut a la crisi, els preus dels pisos han baixat molt i com a conseqüència, ara ni amb el valor del nostre pis no en tenim prou per pagar els diners de la hipoteca, amb lo que ens trobem al carrer i amb molts deutes encara per pagar. Ara el govern ha retallat els ajuts als aturats de llarga durada, sense treballar no podem cotitzar a la seguretat social i la nostra pensió de jubilació, si encara n’hi ha quan hi arribem, serà escassa.

Tenim un fill que acaba de néixer, nosaltres voldríem el millor per ell. Pensem que la nostra societat té recursos suficients per mantenir una escola i una sanitat públiques de qualitat: Segur que el nostre fill, malgrat nosaltres no tinguem diners, podria créixer i desenvolupar-se en una societat amb drets socials. Ara sembla que això no serà possible, els governants han decidit donar els diners de tots, presents i futurs, als banquers i als culpables de la crisi. Tal i com estan les coses, perquè el nostre fill, Jesús, pugui sobreviure en aquest món, no en tindrà prou en ser una persona, menys essent un ciutadà... haurà de ser un super home, un Déu!! El més probable però, serà que mori crucificat per banquers, empresaris i polítics corruptes i especuladors.

Bona gent de Lleida. Avui som nosaltres els que ens trobem en aquesta situació, demà potser us hi trobareu vosaltres.

No podem permetre que, amb l’excusa de la crisi, ens manllevin els pocs drets socials que encara tenim. Són el nostre patrimoni ciutadà, garantia d’una societat més justa i igualitària que la societat dels consumidors i mercaders que ens plantegen com a futur immediat.

Els recursos públics per necessitats socials. En els drets socials ni un pas enrere!


NADALES DEL PESSEBRE DE LA CRISI I LES RETALLADES:

SANTA NIT (DE LA CRISI)

Congelació, precarietat,
El govern en això està
Mentre tu de compres te’n vas
I et quedes sense drets socials
Per tot hauràs de pagar,
Tot serà privat


RABADÀ

Les pensions volen retallar
Les pensions volen retallar
No cobraràs tu Rabadà
No cobraràs tu Rabadà
- Començaré a estalviar!
I la Caixa de Pensions
I la Caixa de Pensions
Ja t’arreglarà un pla
Ja t’arreglarà un pla
- I calés que farà ¡
El govern i els sindicats
El govern i els sindicats
Ja ho tenen tot ben pactat
Ja ho tenen tot ben lligat
- Anem aviats ¡
Diners per pensions n’hi ha
Diners per pensions n’hi ha
No s’haurien de retallar
No s’haurien de retallat
- S’han d’augmentar ¡


ARA VE NADAL

Ara ve Nadal
Tothom sense un ral
I a la gent aturada
Li han futut un pal


PER DAMUNT LA NEU (de la gent)

Tots ja ho vegeu
Que molt magre ho tindreu
La crisi ja va fent
Més pobre a la gent
Retallen les pensions
S’estalvien molt milions
I ara ben aviat
Pagarem la sanitat
Ding, dang, dong, privatitzen sens parar,
I el Mas ja ens ha dit
Que tindrem un sou petit


ELS DINERS DE BANCS I CAIXES

Els diners de bancs i caixes, fum, fum, fum
Els diners de bancs i caixes, fum, fum, fum,
Han parit una crisi maleïda, malparida, malparida
filla dels mercats financers, que han fugit amb els diners, fum, fum, fum,

Allà a dalt dels governs, fum, fum, fum,
Allà a dalt dels governs, fum, fum, fum,
Hi han uns politiquets, molts xoricets, molt xoricets,
que als bancs donen ajuts, i la gent ho té pelut, fum, fum, fum,

Qui dirà més gran mentida, fum, fum, fum,
Qui dirà més gran mentida, fum, fum, fum,
I respon el Sabater, el molt fuler, el molt fuler,
de la crisi jo us treuré, retallades i reformes us fotré, fum, fum, fum,

Un altre món és possible, fum, fum, fum,
Un altre món és possible, fum, fum, fum,
Veient la crisi neoliberal, com castiga al personal
és el moment de reaccionar, i el sistema cal canviar, fum, fum, fum,

Déu us do bones pensions, fum, fum, fum
Déu us do bones pensions, fum, fum, fum,
Perquè si en depèn de les Salgats, ai! ja estem d'arreglats
Els diners ja s'han acabat, pel que està jubilat, fum, fum, fum